L’estil Metodològic té per objecte concretar el nostre Carácter Propi a l’aula i marca quina ha de ser la nostra actuació metodològica. Per tant, ens trobem davant d’una decisió institucional, presa des de l’anàlisi de la realitat, des de les necessitats detectades i des de la voluntat d’atenció a l’alumne i a l’educador i, perquè no quedi tan sols en paraules o en uns documents escrits i emmagatzemats, decidim una actuació i ho fem, a través d’indicadors, que centrem en tres àmbits:

  • L’alumne que volem ha de ser capaç de «desen-volupar la seva personalitat», d’«actuar per millorar la societat» i de «construir coneixement».
  • L’educador ha de ser capaç d’«implicar-se per- sonalment amb la Institució i amb l’equip», de «relacionar-se personalment a l’aula i a l’escola» i de «dissenyar activitats d’ensenyament-aprenentatge».
  • L’organització de «l’aula i de l’escola» ha de respondre i facilitar el que volem amb un model de gestió dels recursos justa, acurada i solidària.

Cal que aquesta actuació, atenta a la pròpia escola i a tot el collectiu, ens porti a una intervenció real, directa i avaluable, tant a l’aula com a l’escola. Definim i acordem aquesta actuació en tres línies, complementàries i interdependents, que ens ajudaran a traduir les idees en accions perquè la nostra pràctica educativa s’apropi als principis definits i expressats:

1. Qualitat vs Quantitat

Seleccionar i triar en funció dels principis establint objectius clars, concrets i avaluables.

2. Seqüència formativa

Entendre la Seqüència Formativa com un instrument que permet pensar què farem i el perquè, en tres moments diferenciats: abans (la planificació), durant (la implementació) i després (l’avaluació).Els educadors hem de ser pensadors estratègics. La seqüència és l’eina que ens permet d’organitzar, de planificar i de pensar la nostra inter- venció educativa a l’aula i a l’escola en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels nostres alumnes.

3. Treball en equip

Compartir el que cadascú sabem, a través de la metodologia de recerca-acció, permet que els projectes es facin realitat perquè, la riquesa està en la diversitat i uns i altres ens complementem amb la diferència i no pas per la uniformitat.

És un fet, cada vegada més evident, que s’ha de treballar en equip promovent la capacitat de posar en comú, des de diferents perspectives, la visió dels fets i de la realitat fent l’esforç d’arribar a acords el més compartits i consensuats possible.

Que els equips investiguin sobre la pròpia pràctica i prenguin decisions de millora facilita fer intervencions que responguin a noves necessitats.